M’agradaria que la meva imatge reflectida al mirall quedàs congelada i que pus mai respongués als meus moviments. Així tendria un retrat fidedigne, més que qualsevol dibuix o fotografia. Aleshores, potser agafaria una lupa, tal volta un microscopi, i observaria amb la major concentració possible tots els trets i errades del meu rostre. Així sí que en trauria algun profit útil del meu narcisisme; així seria un narcisista crític, desplaent, contradictori, que no pot evitar l’impuls a estimar-se però que també ha descobert errors, mentides, impureses a la seva pell. Provaria de disseccionar aquesta imatge emmirallada i, amb un poc de sort i màgia, el mirall seria tou, així que amb la meva navalla li faria un petit tall, però no em faria mal, perquè jo seria un cadàver per a estudiar la causa de la seva vida.
